El color del moble

La tonalitat de la fusta es va transformant amb el pas dels temps. Algunes espècies tendeixen a enfosquir-se mentre que en d’altres s’aclareix el seu to. Aquesta variació cromàtica és una pàtina que revaloritza la antiguitat del moble i s’ha de conservar.
Si alguna vegada visiteu les fires d’antiquaris, podreu veure que la presentació dels mobles ha anat evolucionant. Moltes peces mostren el desgast del temps i s’eviten les restauracions excessives. 
Per això s’ha de valorar, amb l’ajuda d’un professional, si és necessari llevar el vernís original o bé fer-ne una neteja molt superficial. En molts casos, el vernís original també es pot considerar que és pàtina i s’hauria de preservar.
Per fer una neteja superficial sense decapar l’acabat antic, es pot utilitzar essència de trementina o aiguarràs, fregant amb draps fins treure les brutícies i greixos. Posteriorment aplicarem cera de restaurador incolora i la  retirarem després de poca estona amb draps de llana. Aquest procés assegura una protecció molt adequada pel moble antic i es pot repetir cada quatre o cinc anys, segons convingui. Hi ha d’altres mètodes de neteja més exhaustius que consisteixen en l'aplicació d'una popote que pot tenir diferents ingredients, però que no és recomanable per a tots els mobles.
Si el moble requereix el decapatge del vernís, s’ha de prescindir de l’ús del paper de vidre o de qualsevol altre abrasiu com pot ser la llana d’acer gruixuda.  També cal evitar la utilització d’amoníac,  àcid o sosa càustica. El desgast que provoquen aquests materials elimina i oblida el color del moble antic.
La majoria dels decapants que es comercialitzen actualment preserven la pàtina de la fusta. Hem de recordar que el nostre moble ja havia estat polit en el procés de fabricació. Per això ja no serà necessàri tornar a polir-lo donat que trobarem una superfície ben a punt per tornar envernissar. Hem d'escollir un producte que estigui en harmonia amb l’època i l’estil en que es va produir el moble.